Forenses

Practiques (Institut de Medicina Legal de Catalunya)

Màster en Criminalística UAB

"La causa fonamental i la causa immediata de la mort han d’establir-se sobre la base dels antecedents, troballes en l’autòpsia i estudis complementaris.

La causa immediata es defineix com la malaltia, lesió o complicació que du directament a la mort.

El lapse de temps entre la causa fonamental i la causa immediata acostuma a ser una seqüència fisiopatològica condicionada per diferents factors que poden influir en la mort i es coneixen com a causes intermèdies.

Aquests conceptes no s’han de confondre amb el mecanisme de la mort, què és la cadena de successos fisiopatològics que connecten la causa de la mort amb el moment que s’aturen les funcions vitals i que en general no s’ha d’incloure als certificats de defunció.

Quant més ens allunyem del moment de la mort, més difícil resulta precisar el moment en que es va produir i els resultats s’han d’establir en forma d’interval. Tots els mètodes tenen les seves limitacions i la fiabilitat augmenta amb la utilització sistemàtica de mètodes diferents de forma combinada.

El mètode més utilitzat per al càlcul de la mort, quant es possible utilitzar-lo, és la determinació de la temperatura corporal del cadàver. Henssge va publicar al 1988 uns monogrames que permeten calcular la data de la mort coneixent la temperatura corporal del recte, l’ambient i el pes del cadàver, establint factors de correcció en funció de l’entorn i el lloc on es troba el cadàver i el nombre de capes de roba que vesteix.

Per altra banda, la valoració dels diferents fenòmens oculars post mortem té l’avantatge de ser fàcilment visualitzable i l’inconvenient de la subjectivitat en les apreciacions dels observadors. Els mètodes més útils soler ser l’aplicació de col•liris especials que provoquen una resposta pupil•lar, ja que, estimulen l’òrgan o teixit encara que el subjecte no sigui viu.

També resulta útil l’aplicació d’electricitat en determinats membres amb la finalitat d’observar les respostes i avaluar els danys que presenten. Per exemple, es col•loquen dos elèctrodes a les parpelles i s’envia un impuls elèctric i es registra l’amplitud de la contracció de la musculatura del costat del cos corresponent a la descàrrega.

L’establiment de l’ interval de temps transcorregut desprès de la mort i la determinació de quant de temps ha passat continua essent una qüestió complexa i difícil que s’ha de determinar prenent el màxim de dades possible i deixant de banda aquelles que no encaixin d’una forma coherent en el conjunt, segons la majoria d’opinions científiques al respecte. "